La llengua japonesa

> Igual que passava amb la mescla religiosa al Japó, passa amb l'idioma japonès. Té una barreja tan gran que actualment és el sistema d'escriptura més complicat que existeix.
>
> Els japonesos varen copiar els primer sistema d'escriptura de la xina i ho van fer de dues maneres, per una banda varen copiar ideogrames exactes, agafant el seu significat i el seu pictograma, fins aquí cap problema. Però ho van fer també de forma fonètica, és a dir, varen copiar ideogrames sense agafar el seu significat, si no agfant el so, per posar-hi el seu propi significat. Això, no sé si us adoneu, però és un embolic! Però així es va crear el primer sistema d'escriptura japonès, el Kanji.
>
> El Kanji s'ensenyava només als homes. Les dones més cultes, excloses dels sitema escrit, se les van empescar per crear el seu propi sistema escrita, el Kana, un mètode fonològic, igual que el nostre sistema, però sil·labic, és a dir, cada so representa una síl·laba i no una lletra. Bé, la cosa noa acaba aquí, perquè el sistema Kana té tres subsistemes, la qual cosa significa que cada un d'ells té els seus propis símbols per dessignar una síl·laba. Per sort la llengua japonesa és bastant pobra en síl·labes, crec que en té unes 300 com a molt, mentre que una llengua com l'anglesa en té unes 3000.
>
> El sistema d'escriptura japonès actual és una barreja ede tots aquests sistemes, el kanji, basat en ideogrames xinesos, i els tres alfabets kana sil·làbics, tot barrejat! Quim embolic oi?
>
> Jo he decidit que la millor lluita contra l'alzheimer podria ser estudiar el japonès, a part que els dibuixets són moníssims!
>
> Pel que fa a la llengua parlada, el japonès té molts dialectes que no reben cap consideració. A finals del segle XIX i amb la finalitat de simplificar l'entesa interna, es va homogeneitzar un japonès estàndard que es va fer utilitzant una forta base del japonès de Tokyo.
>
> Per acabar amb el tema de les llengues direm que els japonesos, per apropar-se a la resta del món, varen començar a escriure també en Romaji que seria la seva llengua transcrita fonològicament, emprant el nostre alfabet romà. D'aquesta manera els estrangers podem anar pel Japó i entendre alguna cosa. Imagineu-vos buscar un carrer a partir dels seus dibuixets... impossible! En canvi, ells a sota hi escriuen un Horikawa, per exemple, i tu ja saps on ets i a més a més ho pots pronunciar. Són molt amables, altrament els turistes pararíem bojos.