Sóc un mal educat!

SÓC UN MAL EDUCAT

El metro està ple de gom a gom, la gent podem olorar-nos, la vergonya cultural japonesa impedeix les mirades pentrants en les distàncies curtes, tothom amb el cap cot. L'aire acondicionat, potent, et refresca fins el dit petit del peu, jo amb aquestes condicions de contrastos de temperatura em comenaça a moquejar el nas, per impedir que la gota caigui justament sobre el dit petit del peu i s'acabi congelant, agafo el meu fabulós mocador de roba de dins de la butxaca i sense massa estridència però si amb molta seguretat, em moco ben mocat i guardo el mocador a la butxaca tal i com li pertoca. Veig que molts ulls es desvien cap a la meva persona amb el cap cot i amb molta dissimulació, les formes s'han de guardar.
Aquest simple acte tan habitual a casa nostra, és d'una mala educació quasi extrema en la societat japonesa. Mocar-se en públic i a més amb un mocador de roba ja es podria considerar un acte de vandalisme. Per tant sóc un mal educat.
Com ja haviem descrit en algun altre mail, de les primeres coses que et fixes quan arribes al Japó és la seva amabilitat quasi exagerada en què et tracten a tu i a ells mateixos. Són molt atents i estan molt pendents que no et falti de res. Això no és cap acte de deferència cap a nosaltres per a què siguem turistes, sinó que també es dóna entre ells. Les formes alhora de tractar a les persones són molt i molt importants en la societat japonesa.
El primer dia que vàrem entrar en una cafeteria ens van fer sentir els reis del lloc, només entrar i tots els cambrers i cambreres et saluden amb una ample rialla, de seguida una noia et demana quans anem, una altra t'indica a on seure, mentre de seguida t'omplen un got d'aigua, anoten el què vols i et serveixen amb molta delicadesa i jo diria amb un punt de submissió. Alhora de marxar tots ens van mirar i ens van donar les gràcies per haver escollit la seva cafeteria amb un "Arigato gozaima" i està clar una ampla rialla, jo a la sortida em giro cap a la Montse i li vaig dir si havia deixat una gran propina. No, a Japó no es deixen propines.
Llavors quan t'informes una mica t'adones que les formes són un pilar molt important de la societat japonesa. Com diu Carlos Rubio en el seu recomenable llibre, El Japon de Murakami. "A Japó l'envoltori és molt important tant com el contingut". Per això s'esmeren tant a l'hora d'embolicar un paquet.
Un altre gran pilar de la societat japonesa és la colectivitat. La importància del grup està per sobre de la individualitat. Primer és el colectiu i llavors tu. Preocupar-se pels altre és un valor ensenyat des de ben petits, això es demostra amb la facilitat en què els japonesos es preocupen per tu quan et veuen perdut i moltes persones es paren a demanar-te si necessites ajuda. A un nivell estatal per exemple amb la bona organització després del desastre del tsunami i les centrals nuclears´. El país sense es va volcar en ajudar a les persones afectades, voluntaris de tot arreu ben organitzats i coordinats, fins i tot la mateixa yakuza, la mafia japonesa, van ser els primers d'enviar-hi camions de subministrament d'aliments. En l'actualitat els és molt útil pel bon funcionament de les superpoblades ciutats. Els valors de generositat, solidaritat, cooperativisme estan dins l'herència cultural japonesa i els ha ajudat a tirar endavant després de situacions commplicades com desastres naturals o refer-se després de la debacle de la segona guerra mundial.
Si a tot això hi afegim aquesta cortesia i amabilitat podria semblar que estem en una societat ideal.
Tot portat a l'extrem pot acabar sent perjudicial. El fet de guardar les formes davant dels altres, prové ja d'abans de l'epoca dels samurais, però amb ells es van accentuar. Si una persona no tractava correctament a un noble, samurai o un càrrec superior aquesta la podia matar, pel simple fet per exemple de servir-li malament el tè podia ser un motiu per assassinar a aquella persona. Tot aquest servilisme s'ha anat mantenint fins avui en dia, evidentment no arribant a l'extrem de la mort, però si que tot això ha quedat en l'inconscient col·lectiu dels japonesos. Ser descortès o poc amable és molt vergonyós per un japonès però com a col·lectiu que són, també ho és per aquelles persones que representa, com poden ser companys de feina, la familia, amics, tots ells es senten responsables de com actuen les persones amb qui tenen algun tipus de lligam.
La societat continua sent molt jerarquitzada, les persones del poble no van tenir nom i cognoms fins a final del segle XIX els nobles, samurais i l'alta societat eren els únics amb identitat. Avui dia és molt important conèixer l'origen de la persona alhora de tractar-la, per això són tan importants les targetes de visita pels japonesos, ja que amb la informació que hi ha, poden saber el càrrec que ocupa la persona en la seva empresa, de què treballa, d'on prové i així tractar-la amb més o menys respecte depenen del seu origen. Per tant l'igualtat amb què ens tractem els europeus aquí a Japó no existeix. Fins i tot hi ha una comunitat de pàries dins de la societat japonesa. Són japonesos i japoneses que els seus pares, avis, besavis, treballaven en alguna cosa relacionada amb la mort i la sang, impura pel shintoisme.Aquestes persones són marginades per la societat i amb japonès traduït literalment significa "els que no són persones" i poden ser uns 4 milions de persones.
Si a tot això afegim que des de finals del segle XIX, l'era de Meiji, l'entrada de les influències occidentals han anat augmentant, ens trobem que les bases de colectivitat, de bon tracte envers els altres estan trontollant. Ja que des d'Occident arriben valors de igualtitarisme, individualisme i materialisme que són maneres de fer totalment diferents a les que han viscut els japonesos durant quasi dos mil anys.
Aquest canvi de paradigma esta descolocant a la societat japonesa. Per un cantó s'adonen que el sentiment de comunitat, de col·lectiu que encara ara està per sobre dels individus els redueix la seva llibertat individual.
En els anys cincuanta, seixanta i setanta els treballadors es passaven hores i hores a l'empresa per a què el país creixés, hi van haver-hi casos de mort a les empreses per fatiga. Aquells individus complien amb el seu deure amb la societat. En l'actualitat no és tant exagerat però quasi. A les 6 de la tarda exèrcits de executius tots vestits iguals, destacar és trencar les normes del col·lectiu i això no és ben vist, surten de les seves oficines per anar de copes amb els amics i desfogar-se o bé poden arribar a fer 2 hores de camí fins a casa. Tot sense queixar-se, perquè la societat colectivista no trontolli. Expressar els seus sentiments no està ben vist, ja que no has de posar en evidència els teus companys, no els has de comprometre primer són ells i llavors tu. Una visió molt diferent a la nostra.
A més si afegim que la natalitat ha disminuit dràsticament, fa cincuanta anys, la mitjana per familia era de 4 fills mentre que ara és de 1, només amb això ja disminueix moltíssim el sentiment de colectivitat. A més la societat és molt competitiva i els nens i nenes no gaudeixen de la seva infantesa, treballant més de dotze hores diaries per poder aconseguir arribar a la universitat desitjada, per així tenir el prestigi per aconseguir una feina amb consonància amb el prestigi i no la vàlua.
Internet i els videojocs tampoc afavoreixen gens al sentiment de comunitat. Hi ha estudis que parlen que el 25% dels nens i nenes es tanquen a l'habitació i no en surten durant mesos i inclús anys. Un documental de la BBC parlava que un 30% de les adolescents es prostitueixen amb homes grans per poder aconseguir el bolso, la camisa o les sabates que més li agraden. Societat de consum a l'enèssima potència. Individualisme total.
Amb tot això la societat japonesa, igual que moltes altres societats en el món amb una clara tendència col·lectiva està intentant encaixar les seves tradicions i costums milenàries amb aquestes noves maneres de pensar i de fer que en poques decàdes estan conquerint el món sencer.
Si tot s'homogenitza almenys hauriem de ser capaços de mantenir el que ens pot beneficiar a tota la humanitat. Per exemple la respecte, solidaritat dels japonesos, el igualitarisme i llibertat personal dels occidentals....
UNa abraçada